Tardor

alt

Es el moment de l’any on el canvi d’estació es més evident, els dies son mes curts i es possible despertar-se un matí i mirar els cims emblanquinats amb alguna tímida nevada. Es un moment ideal per realitzar algunes de les excursions més llargues per zones sense vegetació que es fan molt dures en ple estiu quan el sol pica de valent.

Durant aquesta època la majoria d’espècies d’aus que no passen l’hivern a la vall d’Aran han marxat a les seves àrees d’hivernada, però les que es quedaran tot l’any i els animals es dediquen a menjar tot el que poden per acumular reserves que els ajudaran a suportar la estació desfavorable. Hi han plantes que son objecte d’un consum molt elevat dels seus fruits com els avellaners i els faigs, així com els nabíus o mirtils. Aquestos fan fruits petits de color blau, vermellosos per dins, creixen en mates de poca alçada en boscos d'alta muntanya, més aviat obacs a partir dels 1300 m. d'alçada.

Son dies en els que també hi ha molts boletaires per la muntanya, fins que el fred posa fi a aquesta possibilitat. Es produeix una curiosa utilització del espai dels boscos, durant la nit son els animals els que busquen fruits secs i al despuntar el dia les persones amb cistella i navalla a la recerca dels preuats bolets.

Amb una mínima atenció podrem descobrir els rastres i petjades que els animals han deixat durant les seves correries nocturnes. Els senyals de la seva presència son múltiples, pels en les branques dels espins i altres plantes amb punxes, petjades en llocs on la terra humida permet que es quedin ben marcades, fruits rossegats, Etc. Es una experiència molt interessant el fer una mica de detectiu amb la interpretació d’aquestes senyals que l’activitat de la fauna deixa a l’abast de l’observador atent.

I per aquells que vulguin observar directament als animals, res millor que esperar que surtin del bosc a menjar a les clarianes al capvespre. Amb paciència, silenci i, com sempre en aquestes coses, una mica de sort, podrem segurament veure alguns dels cabirols o cérvols que abunden en la majoria dels boscos aranesos. No ens sorprendrà sentir la brama dels mascles de cérvol proclamant la seva presència en un territori i durant el mes d’octubre.

La llum i els colors dels boscos a la tardor son una gran oportunitat per als afeccionats a la fotografia, cada vegada son més les persones que passen uns dies a la muntanya captant imatges espectaculars i gaudint a la nit d’un bon sopar a la vora del foc.